Font: El Brogit
Font: El Brogit
A la Vall de Boí hi ha una tradició ancestral, que es repeteix any rere any i que ha anat passant de generació en generació. Les falles de Boí és una festa dedicada al culte solar i agrari i se celebren al voltant del solstici d’estiu. Aquesta festa s’ha convertit en la gran festa tradicional de l’Alta Ribagorça. El dia 1 de novembre de 2015 les falles van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
La primera baixada de falles és la de Durro, a mitjans de juny, coincidint amb la festa de Sant Quirc. La següent és a Boí just la nit de Sant Joan, després a principi del mes de juliol es corren a Barruera. Seguidament, baixen a Erill la Vall, municipi on es troba el nostre hostal i les últimes són a Taüll a mitjans de juliol.
Font: Vall de Boí
15 de juny – Durro
23 de juny – Boí
29 de juny – Barruera
06 de juliol – Erill la Vall
19 de juliol – Taüll
16 d’agost – Pla de l’Ermita (baixada festiva)
La falla és un tronc resinós o teia encesa (com una torxa) d’uns 2 metres de llargària, que s’encenen i es duen a sobre, al llarg de les baixades. Aquesta falla s’elabora amb anterioritat a la festa, amb fusta de pi, subjecta a un pal de freixe o d’avellaner amb filferros i puntes creant una mena de torxa.
Les falles consisteixen en una baixada en fila des de llocs alts del territori, en indrets elevats a la muntanya, però al mateix temps visibles des dels pobles. Els fallaires, normalment són els joves solters, que guiats per un cap de colla, comencen a descendir de la muntanya per arribar a la plaça del poble. Un cop arriben a la plaça, són rebuts amb música i una gran festa i es fa una foguera amb les falles al voltant de la qual es ballen danses tradicionals.
Font: Vall de Boí
Prèviament a la baixada de les falles, es preparen els “faros” que són arbres a una zona allunyada del poble, de muntanya, que s’encendrà el dia de la baixada creant una gran foguera i des d’on baixaran tots els fallaires. El dia de les falles, els fallaires berenen a la muntanya al voltant del faro, sense encendre.
La simbologia d’aquesta tradició apel·la al fet d’arrencar el foc de la muntanya, com a símbol del sol i baixar-lo cap al poble amb la idea de purificar els camps i els boscos, purificar la població i preservar-la dels mals esperits.
@ Copyright Hostal La Plaça 2024